En aquest pòdcast hem tractat sobre la maternitat des de diferents vessants, i en moltes d’aquestes converses hi ha aparegut una figura que és cabdal en l’acompanyament durant l’embaràs i el part, tot i que té moltes més funcions: la llevadora. En aquest darrer capítol de la temporada, conversem amb Mariví Cambredó, presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores i, d’ençà del 2018, coordinadora de l’ASSIR Sabadell. Ens explica quines feines fa una llevadora, quina importància té en l’acompanyament materno-infantil i en l'assessorament a la salut sexual i reproductiva... Com ha evolucionat aquest ofici durant les darreres dècades. També, per què actualment falten llevadores i què s’hi pot fer per revertir-ho, tenint en compte com pot afectar aquesta manca de relleu.

Fa relativament pocs anys que es va començar a parlar de violència obstètrica. Encara n’hi ha, però, per sort, també hi ha una consciència com més va més estesa sobre el respecte a les embarassades i parteres. Però què vol dir exactament que un part sigui respectat? Quins drets tenen les embarassades? Els sabem? Estem prou empoderades quan arribem a la sala de parts? I els professionals, tenen prou sensibilitat? Què és un pla de part i fins a quin punt és vinculant? I en cas d’haver sofert violència obstètrica, a qui podem recórrer? També deu caldre aquesta sensibilitat en el món jurídic. En parlem, de tot plegat, amb l’advocada especialitzada Marta Busquets Gallego.

Hi ha una crisi de les cures que no abordem de manera prou col·lectiva. Això diu l'antropòloga Bruna Àlvarez, que ha investigat sobre la construcció social de la maternitat, la conciliació laboral i familiar i la corresponsabilitat. Parlem amb ella sobre les conseqüències d'aquesta falsa conciliació, en què intervé el component de classe. De com en molts casos això porta les dones a deixar la feina quan han estat mares, o a treballar pel seu compte; i, en certa manera, a professionalitzar la maternitat, perquè és el mercat qui ha donat resposta a la crisi. Parlem també d'aquesta anomenada maternitat intensiva, que segurament accentua angoixes i neguits, i com es viu en altres cultures. Avui hi ha menys tribu i menys carrer, diu Álvarez. Més individualisme. Quines implicacions té, tot plegat?

Diuen que la lactància té dos moments complicats: el començament i el final. Com ens preparem per a la lactància? No tan sols les mares, sinó també la parella o la família, i els professionals. Falta formació? Per què moltes mares deixen de donar el pit a contracor? Amb quines dificultats es troben? I com ha de ser una lactància reeixida? En parlem amb Judit Vilar (@lamamanurse), assessora de lactància i infermera a la Unitat d’Atenció a la Dona i l’Infant de l’Hospital Universitari de Vic. Vilar parla de les primeres hores del nadó, de com ha de ser una presa òptima, de com detectar algunes crisis de lactància. Del suport que falta, de mugroneres, de mites que encara s’arrosseguen (“no tens prou llet”, “al principi ha de fer mal”, “els mugrons s’han d’endurir”, “es desperta massa sovint”, “dóna-li cereals abans d’anar a dormir...). També de la crisi que significa treure el pit, com es pot acompanyar en aquest final d’etapa, i del sentiment de culpa que acostuma a acompanyar molts d’aquests moments de la lactància.

Com vivim la sexualitat quan som mares? Hem crescut amb un imaginari en què sembla que les mares siguin els éssers oposats a l'erotisme i la sexualitat, virginals. Res més lluny de la realitat. Si més no, en general. També és cert que hi ha èpoques en què a moltes mares el desig se'ls en va al fons de les butxaques. Per què? Què passa amb el desig durant el postpart? I més enllà, com hi influeix la logística domèstica, la càrrega mental, la concepció tradicional de sexe i desig, especialment en relacions heterosexuals? En parlem en aquest capítol amb Elena Crespi, psicòloga, terapeuta sexual, especialitzada en psicologia perinatal i teràpia de parella. És autora del llibre Sortir de mare (Rosa dels Vents, 2022), en què, entre més qüestions, tracta la sexualitat i el desig en la maternitat i avisa que l'arribada d'una criatura ho fa trontollar tot, també la relació de parella.

"Patriarcat de merda / que ens deixes nues al part". Maria Rodó-Zárate és investigadora d'estudis de gènere i autora del poemari '41 setmanes' (Pol·len), en què narra l'embaràs i el part d'una manera natural, crua i directa, sense filtres ni misticisme. En aquest capítol d'Ai mare parlem amb ella d'aquest retrat i de la manca de referents sobre una experiència que ens ha estat alienada. També de maneres de ser mare diferents de les més normatives. De mares lesbianes, gestants i no gestants, de fer-les visibles i dels drets que encara s'han de batallar.

Com és la decisió de tenir un fill tota sola i com és el camí, en aquest cas, de la reproducció assistida? Quina importància té la tribu? Tant la Gala com la Maria comparteixen pis i expliquen el paper que tenen els companys de pis en la seva maternitat i en la criança. I més enllà, la tribu que han format i que els fa de xarxa. Ens expliquen la seva història i també les seves reivindicacions, començant per l'equiparació dels permisos per cura del nadó en un sistema que avui encara és violent. També parlem dels models familiars cada dia més diversos i què volen explicar als fills sobre el seu en particular.

Com ens prepara el cervell perquè no deixem desemparat el nostre fill? Aquests canvis cerebrals tenen cap deteriorament cognitiu? La investigació científica hi ha trobat cap relació amb els lapsus que experimenten moltes mares? Quan comença a canviar el cervell d'una mare i fins quan perduren els canvis? Quines aplicacions en les ciències de la salut poden tenir els descobriments que facin?

Aquestes qüestions, les investiga el projecte Be Mother, amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Hospital del Mar. Hem convidat dues de les investigadores pre-doctorals del projecte, l'Anna Soler i la Camila Servin, perquè ens expliquin què ens passa dins el cap quan som mares.