Nova entrevista a JOAN JOSEP TORRÓ i MARTÍNEZ (Ontinyent, 1964), que ens ha visitat ja en dues ocasions anteriors. És doctor en Estudis Polítics i Socials de l’Educació per la Universitat de València, en el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació. La seua activitat professional és la d’educador social a l’Ajuntament d’Ontinyent i, en diferents períodes, entre el 2010 i el 2016, ha exercit com a professor associat a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Les seues investigacions s’han centrat principalment en qüestions educatives i de protecció a la infància durant la II República i la Guerra Civil a la ciutat d’Ontinyent i la Vall d’Albaida. El seu primer treball d’investigació va tenir com a resultat la publicació d’Instrucció i cultura a Ontinyent durant la II República (1993). Les seues posteriors investigacions s’han concretat en la publicació d’articles, presentació de comunicacions i conferències en congressos, simpòsiums i jornades de caràcter nacional i internacional. Una altra de les seues publicacions és El Col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939 (2015). Aquesta publicació es va convertir en audiollibre com a eina per als invidents en llengua catalana. A partir d’aquest treball, s’ha elaborat el guió de Camí a cegues, guardonat en Culturarts en l’edició del 2018. En el seu quefer investigador cal fer esment de la seua participació i col·laboració en diferents audiovisuals com a documentalista, expert i assessor, tots ells relacionats, principalment, amb la memòria democràtica; Records de la Guerra civil a Ontinyent (1997); Les mamàs belgues (2016); Els tretze de la corda (2020) i El paper de l’escola (2023). En el documental Les mamàs belgues s’incorporen les seues investigacions respecte de la creació de l’Hospital Militar Internacional a Ontinyent, durant la Guerra Civil, que donarà com a resultat la publicació de Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939 (2023). Ha format part de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica d’Ontinyent, (2015/2019), participant en el projecte per a la localització, recuperació i identificació de tretze ontinyentins afusellats a les tàpies del cementeri d’Ontinyent en 1939. Des del 2020, forma part del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida centrat en la recuperació dels 18 valldalbaidins afusellats al cementeri d’Albaida el 10 i el 16 de juny del 1939. Pel que fa a la seua tasca divulgadora i cultural, és president de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida des del 2020, publicant-se les actes del V Congres d’Estudis de la Vall d’Albaida (2024) amb la col·laboració del Magnànim. Forma part de la junta de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV i soci de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. En l’actualitat representa a UGT en el Patronat de la Fundació Universitària de la Vall d’Albaida. Com que ja l’hem entrevistat sobre els seus primers llibres, ens centrarem en les seues darreres aportacions i, sobretot, en Solidaritat en temps de guerra. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA El seu interés en la II República, la Guerra Civil i la Memòria Històrica vinculada a la pedagogia. Vincles emocionals amb aquestes investigacions. Treballs dels que se sent més satisfet. Treballs en què ha trobat més dificultats. Actitud dels ciutadans davant els teus treballs sobre la Memòria Històrica. Ontinyent durant la II República i la Guerra Civil. Importància cultural d'Ontinyent. La seua obra Solidaritat en temps de guerra. Orígens del projecte. Síntesi del contingut? Fonts. Durada de la investigació. Importància d’Ontinyent en la Memòria Democràtica. Interès de la gent jove per la història del seu poble. Decisió d'Ontinyent de no deixar que s'urbanitze zones inundables.
続きを読む
一部表示
39 分