検索キーワード： 著者 "Mercè Rodoreda" すべてのカテゴリー

"Si em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest." Mercè Rodoreda Viatges i flors (1980, premi Crítica Serra d'Or i Premi Ciutat de Barcelona), un audiollibre exquisit que abraça tot l'arc de la maduresa creativa de Mercè Rodoreda (1908-1983), l'escriptora més universal de la literatura catalana. La primera part conté dinou "Viatges a uns quants pobles" que l'autora va escriure cap al final dels anys setanta, a Romanyà de la Selva, alhora que enllestia la seva última novel la, Quanta, quanta guerra...

Nova edició d'un dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a l'altura de La plaça del Diamant. En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, "Flors", La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte "Semblava de seda", escrit deu anys més tard.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

Sechs Sommer lang beobachtet der Gärtner eines Herrenhauses über dem Meer das Kommen und Gehen seiner wohlhabenden, jungverheirateten Besitzer Francesc und Rosamaria. Sie empfangen ihre Clique aus Barcelona, fahren Wasserski, feiern ausgelassene Partys und leben einen von ihren Bediensteten beneideten Sommernachtstraum. Doch dem Gärtner entgehen die feinen Risse nicht, die das scheinbare Idyll bei jedem Besuch deutlicher zeichnen.

El testamento literario de Rodoreda, una novela que utiliza el horror y el género fantástico per hablar de la vida real. En un pueblo sin nombre donde las mujeres llevan los ojos vendados para evitar el deseo, un adolescente de catorce años empieza a rebelarse y siembra la semilla de una guerra civil. Para el gran traductor Eduardo Jordá, “La muerte y la primavera es un alegórico cuento de hadas y también una novela realista, más realista cuanto más fantástica”, en la que Rodoreda nos muestra la realidad de la vida en las sociedades donde se ha destruido todo atisbo de libertad.

A sus dieciocho años, Aloma es una joven solitaria y soñadora. Cuando su cuñado, Robert, llega de América para establecerse en la casa familiar de Barcelona por un tiempo, se verá sorprendida por sentimientos tan contradictorios como desconocidos para ella. Es esta una historia de amor desgraciado, la historia del fracaso de una relación compleja en un ambiente familiar desgastado, narrada a través de componentes líricos y simbólicos alrededor de la condición humana más profunda. Porque Aloma, desengañada y triste, deberá abandonar sus ideales adolescentes y aprender a plantar cara a la vida.

Es esta la historia de Natalia, conocida como «Colometa», representación femenina de aquellas mujeres a las que les tocó vivir un período de la historia de España especialmente duro y cruel: la Guerra Civil y la posguerra. Así, Colometa verá partir y morir a sus seres queridos, pasará hambre y miseria y se verá muchas veces incapaz de sacar adelante a sus hijos. Hundida en un matrimonio infeliz con un hombre egoísta, renuncia a su propia identidad y cede todo el protagonismo a su esposo, aceptando los convencionalismos de la época.

Rodoreda nos conduce en La calle de las Camelias hacia el descenso a los infiernos de Cecilia, una mujer profundamente marcada por el abandono que sufrió al nacer. A pesar de ser recogida y criada por una amorosa pareja de señores de mediana edad, Cecilia no logra encontrar un espacio en el mundo, y lo buscará desesperada e infructuosamente en la cama de diversos hombres.

"Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat.

Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó."...

“Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M’he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m’havia tret el son d’aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra.” (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)

“Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m’han emocionat profundament, i les últimes m’han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària...

La Rambla on tot comença, l’Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie.“La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s’atura ni perd la serenitat. S’aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d’aquesta nova força.

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d’una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l’alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l’amor i la cruesa de l’instint de supervivència.

En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d'una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d'endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig.

Esta es la historia de Adriá Guinart, un adolescente de quince años, cansado de su inexperiencia en la vida y anhelando la libertad, toma la decisión de irse a la guerra sin poder librarse de su obsesión por unos ojos femeninos de color violeta. Su trayectoria personal durante la contienda es un auténtico proceso de aprendizaje acerca de la naturaleza humana.

Viajes imaginarios y flores inventadas son el ropaje con que Rodoreda, en la cumbre de su madurez literaria, viste estas agudas observaciones sobre la condición humana en nuestro tiempo, sin ignorar sus grandezas ni ocultar sus mezquindades.

Bajo una historia simple, un viejo jardinero que cuenta a un interlocutor ausente la historia de un triángulo amoroso durante tres veranos consecutivos, Jardín junto al mar nos muestra el poder de destrucción del tiempo sobre la vida de los personajes y sobre las relaciones humanas que entre ellos suceden, pero también sobre sus cuerpos, sobre los jardines y sobre los paisajes.

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això." Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.

Recopilación de cuentos con la que Mercè Rodoreda ganó el premio Víctor Català en 1957, un concurso que ahora lleva su nombre. Contiene desde escenas sencillas, en las que retrata ambientes, personajes o lugares concretos, hasta narraciones mucho más elaboradas y ricas, donde no sólo narra unos hechos sino que sugiere muchos más elementos de su universo literario y vital.

Aquesta edició de Semblava de seda i altres contes (1978) vol acostar al lector interessat -professors i estudiants- un recull de contes de Mercè Rodoreda, que, reconeguda novel·lista, demostra ser també una excel·lent contista. El recull, a més, amb contes d'èpoques ben diverses, ofereix la possibilitat de seguir de prop l'escriptura de l'autora, al llarg d'uns relats de gran força expressiva.

"Mi Cristina y otros cuentos" es una recopilación formada por dieciséis cuentos que Rodoreda publicó en 1967 con voluntad de renovar el género. La escritura, trabajada e intensa, y una imaginación poderosa dieron como resultado unos cuentos de alcance universal que se alejan de la crónica y del realismo estricto e invitan al lector a universos singulares marcados por una fantasía muy personal.