Bona tarda un dia més, nostàlgics i nostàlgiques!

Avui intentarem combatre aquesta calor infernal amb un programa ben fresc, en el qual farem un elogi a la infantesa. I és que, després de dues temporades i 13 episodis a les nostres espatlles, en cap moment se’ns havia acudit fer autorreflexió de “per què la nostàlgia té un poder tan gran a les nostres vides?”. 

I per reflexionar i tenir una bona conversa d’estiu, no hi ha res millor que tornar a l’estudi de cinema animat que tantes idees, sensacions i, fins i tot imatges, ens ha deixat perquè li donem voltes. Tornarem a obrir l’hemeroteca d’Studio Ghibli, aquest cop amb una obra mestra que segur que no ha deixat a ningú indiferent.

Amb el permís d’Isao Takahata (ho sentim, prometem fer-te un homenatge com Déu mana algun dia), ens tornem a endinsar en un film del mestre Hayao Miyazaki. Un relat costumbrista situat a l’espai rural japonès en el qual s’entrellaçaran diverses cultures i visions de móns dins d’una mateixa vila. D’una banda, el món adult, del deure, de la responsabilitat, de la vida urbana. Per l’altra, el mateix món adult però dels treballadors dels camps d’arròs, vinculats a la natura, sempre tan idílica per en Miyazaki, i a la vegada dura if feixuga. En contraposició a aquests dos universos, tenim la infantesa, plena de símbols, màgia i una intenció ben clara, allò que els grecs anomenen “l’alegria de viure”. I, per últim, tenim la transcendència, el món espiritual, que MAI pot faltar en una pel·lícula d’aquest estudi.

No perdeu el proper bus, nostàlgics i nostàlgiques, perquè toca agafar-lo i parlar de El Meu Veí Totoro!

Bon dia, tarda, vespre, o nit, estimats i estimades nostàlgiques!

Avui, com diria Carles Porta, ens comprometem a posar “llum a la foscor”.  Ens trobem aquí un cop més per abordar un tema del qual no s’ha parlat mai: la lluita del bé contra el mal. Hi ho farem a través d’uns personatges i una història que tampoc havíem abordat mai: persones amb poders espatarrants que viuen allò que popularment es coneix com “el viatge de l’heroi” (aquest cop, però, amb uns quants matisos). 

Deixant la ironia de banda, una cosa en la qual tots i totes coincidrem és que la sèrie de la qual parlarem en aquest programa va ser revolucionària. Va ser una obra que va popularitzar com cap altre el gènere, de les magical girls. Sense ella, potser no hi hagués hagut una Sakura: la Caçadora de Cartes, o una Jeanne (janna): lladre Kamikaze, o una Madoka Màgica. 

I per abordar una obra de culte com aquesta, hem portat una convidada especial entre nosaltres. Ella es creadora de contingut, cantant, actriu i més coses que ens explicarà tot seguit. 

De la mà de Naoko Takeuchi i filla de la dècada dels 90, ens ve l’èpica història d’unes guerreres celestials que s’enfrontaran a reptes de tota mena, tant en l’amor com en la guerra, contra les forces del mal: prepareu els vostres cosplays i disfrasseu-vos de guerreres marineres, perquè avui toca parlar de Sailor Moon!

"Per què heu trigat en fer un episodi sobre Bola de Drac?" pensareu tots i totes. Sí, és cert que ens ha costat treure aquesta llegenda de l'anime en català, però és que no oblidem que l'Alex i jo vam nàixer als 90s. Tot i això, aquí ho teniu, i en una data immillorable.

Gravat el mateix dia de Sant Jordi 2023, i després de fer un bon ritual literari pel barri on van créixer l'Albert i l'Alex, Viatge a Ganimedes presenta aquest capítol 11 on hi haurà molta més nostàlgia que en cap altre capítol, amb moltes vivències personals i vincles amb tot l'univers que envolta les aventures d'en Son Goku, aquest cop quan era petit. Perquè ja tindrem temps de fer el Z quan ens vingui de gust. Però anem a les arrels, no només del shonen que va revolucionar tot l'anime internacional, sinó de la sèrie que va servir de pont entre Japó i Catalunya. Potser perquè això de llegendes amb dracs sempre ha estat molt dins l'ADN català.