Bona tarda un dia més, nostàlgics i nostàlgiques!

Avui intentarem combatre aquesta calor infernal amb un programa ben fresc, en el qual farem un elogi a la infantesa. I és que, després de dues temporades i 13 episodis a les nostres espatlles, en cap moment se’ns havia acudit fer autorreflexió de “per què la nostàlgia té un poder tan gran a les nostres vides?”. 

I per reflexionar i tenir una bona conversa d’estiu, no hi ha res millor que tornar a l’estudi de cinema animat que tantes idees, sensacions i, fins i tot imatges, ens ha deixat perquè li donem voltes. Tornarem a obrir l’hemeroteca d’Studio Ghibli, aquest cop amb una obra mestra que segur que no ha deixat a ningú indiferent.

Amb el permís d’Isao Takahata (ho sentim, prometem fer-te un homenatge com Déu mana algun dia), ens tornem a endinsar en un film del mestre Hayao Miyazaki. Un relat costumbrista situat a l’espai rural japonès en el qual s’entrellaçaran diverses cultures i visions de móns dins d’una mateixa vila. D’una banda, el món adult, del deure, de la responsabilitat, de la vida urbana. Per l’altra, el mateix món adult però dels treballadors dels camps d’arròs, vinculats a la natura, sempre tan idílica per en Miyazaki, i a la vegada dura if feixuga. En contraposició a aquests dos universos, tenim la infantesa, plena de símbols, màgia i una intenció ben clara, allò que els grecs anomenen “l’alegria de viure”. I, per últim, tenim la transcendència, el món espiritual, que MAI pot faltar en una pel·lícula d’aquest estudi.

No perdeu el proper bus, nostàlgics i nostàlgiques, perquè toca agafar-lo i parlar de El Meu Veí Totoro!

Bon dia, tarda, vespre, o nit, estimats i estimades nostàlgiques!

Avui, com diria Carles Porta, ens comprometem a posar “llum a la foscor”.  Ens trobem aquí un cop més per abordar un tema del qual no s’ha parlat mai: la lluita del bé contra el mal. Hi ho farem a través d’uns personatges i una història que tampoc havíem abordat mai: persones amb poders espatarrants que viuen allò que popularment es coneix com “el viatge de l’heroi” (aquest cop, però, amb uns quants matisos). 

Deixant la ironia de banda, una cosa en la qual tots i totes coincidrem és que la sèrie de la qual parlarem en aquest programa va ser revolucionària. Va ser una obra que va popularitzar com cap altre el gènere, de les magical girls. Sense ella, potser no hi hagués hagut una Sakura: la Caçadora de Cartes, o una Jeanne (janna): lladre Kamikaze, o una Madoka Màgica. 

I per abordar una obra de culte com aquesta, hem portat una convidada especial entre nosaltres. Ella es creadora de contingut, cantant, actriu i més coses que ens explicarà tot seguit. 

De la mà de Naoko Takeuchi i filla de la dècada dels 90, ens ve l’èpica història d’unes guerreres celestials que s’enfrontaran a reptes de tota mena, tant en l’amor com en la guerra, contra les forces del mal: prepareu els vostres cosplays i disfrasseu-vos de guerreres marineres, perquè avui toca parlar de Sailor Moon!

"Per què heu trigat en fer un episodi sobre Bola de Drac?" pensareu tots i totes. Sí, és cert que ens ha costat treure aquesta llegenda de l'anime en català, però és que no oblidem que l'Alex i jo vam nàixer als 90s. Tot i això, aquí ho teniu, i en una data immillorable.

Gravat el mateix dia de Sant Jordi 2023, i després de fer un bon ritual literari pel barri on van créixer l'Albert i l'Alex, Viatge a Ganimedes presenta aquest capítol 11 on hi haurà molta més nostàlgia que en cap altre capítol, amb moltes vivències personals i vincles amb tot l'univers que envolta les aventures d'en Son Goku, aquest cop quan era petit. Perquè ja tindrem temps de fer el Z quan ens vingui de gust. Però anem a les arrels, no només del shonen que va revolucionar tot l'anime internacional, sinó de la sèrie que va servir de pont entre Japó i Catalunya. Potser perquè això de llegendes amb dracs sempre ha estat molt dins l'ADN català.

Com si fòssim youtubers o podcasters de renom (sense ser-ho de veritat), com a especial 10 programes, a Viatge a Ganimedes ens hem proposat posar deures a Selecta Visión i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Recomanarem 10 animes de diferents categories i franges d'edat que ens agradaria veure doblats en català.

Sense cap ordre particular, podrem trobar aquelles obres d'animació que tothom espera, però també algunes joies que hom podria pensar "per què aquesta i no una altra?". Des de la generació mil·lennial a la Z, i amb un convidat especial com és el nostra amic Nil Salvat, l'Alex i l'Albert faran un llistat de sèries que, si no n'heu vist alguna d'elles, ja esteu trigant.

Estem en una època en la qual tothom parla dels límits de l'humor i la còmedia. Anys enrere, ningú es plantejava aquest debat, i menys al japó. El que sí que ens fa reflexionar és com una sèrie d'anime japonesa ens pot fer riure fins a desencaixar-nos les mandíbules a dos nens catalans que en s'ha vida s'han amarat de la cultura nipona.

Ranma 1/2 és una referència per a la societat catalana, i el seu humor ha entretingut a molts catalans i catalanes durant moltes tardes dels 90s i dels 2000s. En aquest programa, l'Albert i l'Alex conversaran sobre la repercussió que ha tingut Ranma dins les nostres vides, com ens ha donat a conèixer més els estereotips de la societat japonesa a través del seu costumbrisme i la seva quotidianitat.

Estem davant d'un repte titànic (mai millor dit): un podcast d'Evangelion. Se n'han fet un munt, d'anàlisis a totes les plataformes, i per això no volíem incidir en el mateix de sempre. Al final, però, Neon Genesis Evangelion està condemnat a ser allò que és i allò pel qual s'el coneix: ser un anime de culte. Un anime que tracta els temes que tracta (la depressió, l'adolescència, la pregunta per l'existència, la metafísica, etc.) i de la manera que els tracta. Frivolitzar sobre l'obra magna de Hideaki Anno és, vàlguin's la redundància, com si els cristians frivolitzessin sobre l'Evangeli. Així que, al Cèsar al que és del Cèsar i a Anno allò que és d'Anno.

En aquest programa, així doncs, l'Alex i l'Albert intentaran no fer el ridícul en aquesta gran empresa: parlar des d'Evangelion. No tant des de la nostàlgia aquest cop, perquè ja érem majors d'edat la primera vegada que el vam veure, sinó des de la pura subjectivitat de les nostres interpretacions. Perquè, com si es tractés del Petit Príncep, Neon Genesis Evangelion té tantes capes com vegades te l'hagis llegit en les diferents etapes de la teva vida.

Joe Campbell, en el seu llibre L'Heroi de les Mil Cares, ens parla de com les persones tenim una atracció singular cap al que ell anomena "el viatge de l'heroi". Això és un patró narratiu del qual parteixen incomptables relats de tota la història de la literatura. Yu Yu Hakusho, els Defensors del Més Enllà, no és més que una enèssima versió d'aquest periple d'un personatge que s'enfronta a tot obstacle que es posi en el seu camí per tal de fer-se més fort i així patir una transformació personal.

En aquest programa, l'Alex i l'Albert ens parlaran de la primera obra de Yoshihiro Togashi que ho va petar, aquella que, en alguns anuncis del 3xl ens deien que seria el successor de Bola de Drac. El paradigma del shônen amb trets d'horror propis dels gustos del seu autor. Tertúlia, nostàlgia i noves dinàmiques que ens faran riure i aprendre a parts iguals.

Comencem la temporada amb un clàssic de l'anime en català. Tan clàssic, que s'ha convertit en l'anime MÉS doblat en català, i el català s'ha convertit en la segona llengua que ha doblat més capítols d'aquest anime. Es tracta de Detectiu Conan, un manga de Gosho Aoyama l'anime del qual porta des del 1996 fins l'actualitat en activitat. Una de les fòrmules més exitoses de l'anime dels últims anys: barrejar el gènere d'adolescents, aventures i herois amb la novel·la negra. Aventures al més pur estil Arsène Lupin, o Tintin, i inspirades fortament en els relats de Sir Arthur Conan Doyle i altres mestres del misteri. Sembla un nen i té el cervell d'un adult, però, en aquest programa, els adults tornaran a ser nens amb el Detectiu Conan!